02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

En aquest fotomuntatge digital, he volgut explorar visualment les nocions de diferència, alteritat i desigualtat, com a la resta de registres fets.

Com a fons, he triat una imatge de la fàbrica siderúrgica de Völklingen (Völklinger Hütte) a Alemanya, que he trobar a Google. Aquesta estructura, avui Patrimoni de la Humanitat, representa el sistema de privilegi, és un monument al món industrialitzat, la producció en massa i el “progrés” que s’ha imposat com a norma. És la força que defineix què és “útil” i què ha de quedar “al marge”.

Sobre aquest fons opressiu, he superposat les tres escenes dels artesans. Aquestes són fotografies meves, fetes a la fira ramadera d’Àger i a la fira de la Girella de Pont de Suert. Ells (el cisteller, el sabater, la cardadora de llana) representen l’alteritat, són “l’altre” món, el del saber fer manual, local i preindustrial.

Els he mantingut en les seves pròpies bombolles, retallats i separats del fons, per visualitzar la frontera que els separa del sistema dominant. La meva intenció crítica es troba en l’ús selectiu del color. He deixat les persones (els artesans) en blanc i negre, convertint-los gairebé en fantasmes, tot i ser presents. En canvi, he saturat de vermell els elements naturals que els envolten, com els arbres i les plantes.

Amb això vull denunciar la nostra mirada selectiva, quan mirem aquestes escenes, ja no veiem la persona ni la seva realitat econòmica precària (el subjecte en grisalla). En lloc d’això, el nostre privilegi urbà ens fa enfocar només el “decorat” (l’arbre vermell), consumint la seva “autenticitat” com a simple oci o turisme.

Per això, el títol “L’ART DELS OFICIS PERDUTS” és irònic. El meu treball no celebra l’art que ells fan, critica “l’art” que nosaltres hem fet d’ells, convertir-los en una peça de museu, ignorant la seva lluita diària contra el mateix fons industrial monumentalitzat que els ha marginat.

L’art dels oficis perduts.